Pierre Bourdieu. Contre-feux, Éditions Raisons d’agir, 1998, p.100

‘‘Contre ce régime politique [le néolibéralisme], la lutte politique est possible. Elle peut se donner pour fin d’abord, comme l'action caritative ou caritativo-militante, d’encourager les victimes de l’exploitation, tous les précaires actuels et potentiels, à travailler en commun contre les effets destructeurs de la précarité (en les aidant à vivre, à « tenir » et à se tenir, à sauver leur dignité, à résister à la déstructuration, à la dégradation de l’image de soi, à l’aliénation), et surtout à se mobiliser, à l’échelle internationale, c’est-à-dire au niveau même où s’exercent les effets de la politique de précarisation, pour combattre cette politique et neutraliser la concurrence qu’elle vise à instaurer entre les travailleurs des différents pays’’.



samedi 23 mai 2015

Qui Acusa? Figures de l'intel·lectual europeuv, Antoni Martí Monterde, Bernat Padró Nieto (eds.)

Qui Acusa? 
Figures de l'intel·lectual europeuv
Antoni Martí Monterde, Bernat Padró Nieto (dir.)
Edicions de la Universitat de Barcelona
2015

Extrait

Présentation de l'éditeur
La figura de l’intellectual europeu implica concebre Europa com un espai en què hi ha una tradició de pensament compartit sobre les problemàtiques i els debats públics, i també una història i una cultura comunes, però que tenen significats molt diferents segons la perspectiva amb què són considerades. Aquest doble punt de partida per a pensar Europa no està exempt de paradoxes i contradiccions, fins i tot en un mateix pensador. En aquest sentit, el paper de la literatura és central, i cal preguntar-se com ha evolucionat, en cada literatura europea i en el seu conjunt, la figura de l’escriptor respecte de la de l’intellectual, i quina és l’aportació específicament literària a la internacionalització del camp intellectual. Des de la perspectiva de la literatura comparada, Qui acusa? Figures de l’intel·lectual europeu proposa endinsar-se en aquest espai, en tota la seva complexitat, no per enfortir el mite de la vella Europa ni per desqualificar-lo, sinó per donar-li el caràcter d’una interrogació oberta, plenament actual, sobre la qual és imprescindible reflexionar.
Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és professor de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Ha alternat aquesta activitat amb l’escriptura de poesia, narrativa i assaig. Després de la publicació de Sobre el desordre: cinc fragments (1992), va guanyar el XXVIII Premi Guerau de Liost el 1994 amb Els vianants (1995) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb L’erosió (2001). En el camp de l’assaig ha publicat J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), IX Premi d’Assaig Joaquim Xirau 1997, a més de nombrosos estudis inspirats en la relació entre crítica, ficció i autobiografia. L’any 2007 va ser finalista del XXXIV Premi Anagrama d'Assaig per Poética del café: un espacio de la modernidad literaria europea, en què reflexiona sobre el cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural. Ha coeditat, amb Teresa Rosell, Joan Fuster. Figura de temps (Publicacions i Edicions de la UB, 2012).
Bernat Padró Nieto (Barcelona, 1981) és professor associat de Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i membre de diversos grups de recerca, entre els quals Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la UB i Pensament Literari Espanyol del Segle XX i la seva Contextualització de la Universitat de Saragossa. És autor de diversos articles en publicacions periòdiques, en què ha aprofundit en l’obra de Friedrich von Schiller, Hans-Georg Gadamer i Rafael Sánchez Ferlosio, entre d’altres.

Aucun commentaire: